dimarts, 29 de juliol de 2008

Per fi, junts per Catalunya!


És admirable el pas que s'està donant des de les forces polítiques catalanes - fins i tot crec que el PPC s'ha unit a darrera hora - és elogiable aquesta actitud. És Catalunya en front del Estat, és el cop de puny que fa molt de temps hauriem d'haver donat i que per manca de valor o per interessos partidistes mai ho haviem fet. Ara estem en un moment crucial de la nostra història, podem ser capaços de plantar cara, un país unit és totalment capaç de fer front a un estat com l'espanyol. I demanar simplement allò que és nostre i que a més una llei orgància de l'Estat com és l'Estatut de Catalunya, plenament vigent a espera de la sentència del Tribunal Constitucional, ho expressa.




És per això que tot i que elogio plenament aquest front unitari dels partits catalans,espero que no quedi en paper mullat, ja que ara que tenim consolidat el front no el podem desfer és una qüestió de país. No demanem el finançament perquè no tinguem millor a fer, ni tan sols per demanar allò que surt de casa nostre, allò que ens pertany sinó ho fem perquè hi ha una llei i no qualsevol llei, ho diu l'Estatut de Catalunya, que és el pilar bàsic de la legislació catalana. A més aprovada pel Congrés dels Diputats a Madrid. Tan sols pel respecte a l'Estat de Dret s'ha d'aprovar un finançament que sigui just per Catalunya i que minvi considerablement l'espoli fiscal que patim de manera persistent des que va començar aquesta jove "democràcia". Si per ells Catalunya és Espanya, perquè permetem que un dels motors de l'economia espanyola s'estigui quedant endarrera perdent competitivitat tant dins com fora de l'Estat. L'única raó es que no som el mateix, i ho volen maquillar, però la realitat tard o d'hora acaba sortint.

divendres, 4 de juliol de 2008

Amic de la democràcia


Article publicat al diari Independent de Sant Adrià, número 70


Vull agrair sincerament aquells que han invertit el seu temps en hemeroteques i biblioteques, buscant la història de Kosovo fins al moment en el que estem ara, per tal de contestar el meu article de fa dues setmanes, és molt lloable però en aquest cas sento dir que no ha servit per res. Perquè si “Kosovo no és més que una oficina internacional dels EUA i del seu lobby militar”, el 60 % de kosovars que varen votar SÍ a la independència en un referèndum avalat i tutelat per la UE eren enviats especials dels EUA?Qui s’ho creu això?.


Certament, la història de Kosovo és ben diferent afortunadament de la història de Catalunya, però hi ha una cosa que ningú pot discutir i és que, un poble en llibertat i democràcia executi el seu dret a vot en un referèndum és un acte radicalment democràtic. I no només és un acte radicalment democràtic, perdoneu la redundància, sinó que a més és el que anomenem dret a l’autodeterminació dels pobles. Perquè el poble kosovar, sigui quin sigui el seu origen, va decidir a les urnes el seu futur.Com en un futur a Catalunya es plantejarà, assumint que votarà gent d’Andalusia, Extremadura o del Marroc, i no per això deixarà de tenir validesa ans al contrari li dóna una legitimitat irrefutable. A la resposta que em van donar es feia esment a una resolució de les Nacions Unides, i la meva pregunta és: que té més legitimitat una resolució feta sota condicionants polítics i amb una base legislativa o la veu d’un poble expressat en referèndum?. I portant-ho a Sant Adrià, és més legítim el Pla d’Urbanisme ja fixat o la veu dels adrianencs sobre les tres xemeneies, perquè si és el primer ja m’hauríeu donat la raó sobre la “tupinada” que us vaig anunciar.


Sento molt haver inspirat l’irascibilitat d’alguns que cauen en contradiccions entre el seu ideari personal i l’ideari de partit. Perquè he de dir que a altres municipis de Catalunya, els mateixos que defensaven la setmana passada en una tribuna a aquest diari la postura contrària al reconeixement de Kosovo, han votat positivament o en blanc. És una pena que a Sant Adrià de Besòs, tinguin un acord amb els socialistes que els colla. Me n’alegro que al número anterior a aquest, diguin que marcaran perfil propi, i espero que producte d’això reflexionin profundament sobre aquesta qüestió que tantes contradiccions els provoca.
Per últim, deixar ben clar el meu respecte absolut a les institucions i a cadascun dels diferents partits polítics que conformen el Ple. Precisament per aquesta preocupació institucional, sóc un militant polític actiu, i és per això que denuncio públicament des de la meva humil visió allò amb el que estic en desacord en aquest diari, que em permet expressar-me amb llibertat. I portar una moció d’un partit que no està al Ple, benvolguts senyors de l’equip de govern, és un acte de democràcia municipal tot i que després tots hi voteu en contra, però no exerciu ni aquest mínim. Com dic sovint: Sant Adrià si, Kosovo també.


Rubèn Arenas i Garcia

Portaveu JERC Sant Adrià de Besòs