dimarts, 22 d’abril de 2008

50 anys d'independència de Sant Adrià


La desgràcia arribava a Sant Adrià de Besòs, un 5 de març de 1929 amb una Catalunya convulsa, en la final de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, aquella etapa anomenada "Dictablanda". Retornant a la història, aquell 5 de març de 1929 el Consell de Ministres espanyol dictaba un Reial Decret Llei a petició dels ajuntaments de Badalona i Barcelona pel qual s'annexionaven cadascú la riba del riu que li pertocaba, així és com Sant Adrià de Besòs deixava d'existir. Però la persistència dels ciutadans de Sant Adrià que mai es van sentir ni d'un lloc ni de l'altre i varen continuar sentint-se un poble i van lluitar per la independència de Sant Adrià de Besòs, perquè ningú no té dret a apropiar-se dels sentiments d'un poble. No fou però fins el 22 d'abril de 1958 que la Sala 4ª del Tribunal Suprem va declarar nul el Reial Decret de l'any 1929 i aconseguiem així la independència de nou, tornavem a ser un poble amb totes les de la llei.


Em primer lloc, em sento orgullós de ser adrianenc i de ser d'un poble de lluitadors, gent amb valors i capacitat per continuar sent poble encara que sigui en l'al·legalitat durant una trentena d'anys. Nosaltres volem enconratjar a aquest poble a extrapolar aquesta lluita que ja vam fer un cop per mantenir la nostra independència dels municipis contigus, a fer-ho pel nostre poble, però en un sentit més ampli, em refereixo al devenir de la nostra nació, per això Sant Adrià també ha de contribuir amb la seva tenacitat, aquesta tenacitat que ha demostrat en el curs de la seva història, a fer de Catalunya un país lliure i independent en definitiva que esdevingui aquest estat que tots els ciutadans necessitem com a eina per tal de viure millor.


Rubèn Arenas i Garcia

Portaveu JERC

divendres, 11 d’abril de 2008

Ia Escola de Formació Regional (Maresme i Bcnès Nord)


En la primera xerrada es va parlar del medi ambient , en la qual es va tractar el desastre ecològic que hi ha a Pineda de Mar, i també es va fer una breu pinzellada a l'Agenda 21.Tot i que breument es va esmentar el cas de l’Ecoparc de Sant Adrià de Besòs.


Tot seguit vem anar a fer una miqueta d'activisme al carrer, va ser tot com una breu pinzellada al que ens van ensenyar des de petits però tot a l'inrevés, no embruteu les parets del carrer, doncs nosaltres a embrutar, no feu pancartes nosaltres a fer pancartes, no encartelleu doncs nosaltres a encartellar sigui dit, moltes coses d’activisme, al tornar es van fer dos xerrades:


- Una d’ORGANIZACIO INTERNA que va donar la Portaveu Regional, Laura Martínez, i en Portaveu Nacional, Gerard Coca.
- I l'altre de POLITICA INSTiTUCIONAL A LA NOSTRE REGIONAL, en la que varen participar en Bernat Costats, conseller comarcal del Maresme; Pere Aragonès, diputat al Parlament i Quim Ayats, regidor de joventut de JERC a Girona.


Tot seguit es fa fer un DAFO en el qual es va exposar tots els avantatges i dificultats que teníem a les Seccions Locals de totes les poblacions que comprenen la nostra Federació Regional.
Per acabar el dia es van pronunciar dues xerrades més, una a càrrec del president comarcal del Maresme sobre mobilitat i altre del Secretari de Joventut sobre el funcionament d’aquesta Secretaria de la Generalitat.


Després de sopar va haver una xerrada molt emotiva en la qual es parlava amb en Jordi Rull, Coordinador General de JERC durant la transició, ens va explicar com va dur a terme les JERC la seva feina a la transició. Amb la qual cosa ens vam adonar de tot les dificultats que tenien en aquella època i de l’important que és que JERC estigui al carrer perquè no torni a passar res com ja va passar amb anterioritat.

Després d’esmorzar, ens vem traslladar a la Seu de JERC i ERC a Mataró on ens van parlar dels nous projectes que tenen d'habitatge a Mataró. I finalment com a cloenda el vermut amb Anna Simó portaveu del Grup parlamentari ERC va explicar el paper d' ERC a l'actual govern i tot l’entramat intern.


Al final de tot ens vam dir un gran i emotiu Adéu.

Antoni Martí
Secretari d'Imatge, Comunicació i Premsa.
JERC Sant Adrià de Besos.

dimecres, 9 d’abril de 2008

IX Legislatura a Espanya, NO a Zapatero!


Avui ens trobem amb la resaca del debat d'envestidura del candidat a la Presidència del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero. I sincerament després de quatre llargs anys de govern socialista i d'aquest candidat en concret constatem que tot continua igual que no hi ha canvis.


Si més no, els canvis que hi han estan circunscrits a la política de pactes: abans pactava amb Esquerra perquè teniem 8 diputats, l'independentisme català creixia a bon ritme i es va aliar durant el bienni progressista amb nosaltres per tal de diluir-nos en el si de les seves polítiques d'avenç i quan l'Estatut, quan realment s'havia de mullar per Catalunya i el conjunt de la societat catalana va preferir pactar una retallada (semblant a la de l'Estatut de Núria, que acabà dient-se Estatut del 32) amb el senyor Mas a canvi de vulnerar tots els drets democràtics prometent-li la Generalitat de Catalunya. I ara ens trobem en una realitat ben diferent, l'independentisme democràtic parlamentari només hem tret 3 diputats i hem hagut de fer les mil i una per així poder tenir Grup Parlamentari propi.


Ara ja no li resultem ni rentables ni interessants, fins i tot estic segur que si d'ell depengués trencava el tripartit i s'aliava amb els ulls embenats amb CiU, directe a la sociovergència. Doncs bé, ara tampoc ell ens interessa a nosaltres, perquè ja estem farts de caure a la trampa, de caure a la trampa del maltractament a Catalunya. Hem intentat anar a les bones i no es pot, no es pot anar de bones amb un estat ofegador i repressor com aquest.


Diem No a Zapatero i diem No a Espanya!!! Volem la independència!! No queda cap altre més cos que fer-ho així.

dissabte, 5 d’abril de 2008

La sequera de Catalunya (d'idees evidentment)


Ja hi som a la primavera, i no només això és el que fa que la sang se'ns alteri, és indignant i frega l'humiliació, el constant expositor de problemes que presenta Catalunya, encara a dia d'avui no sé com pot haver-hi gent que es declari obertament favorable a continuar formant part d'aquest estat.


Ara el problema es diu sequera, (quin serà el següent?), estem en un moment d'urgència, s'anuncien restriccions en el consum urbà i realment crec que dia a dia es demostra més que pel benestar del nostre pais hem d'apostar pel desenvolupament en estratègies cap al combat del temut canvi climàtic.

És veritat per tot el que he dit abans, que la sequera és un problema i ens hem d'afanyar per solucionar-ho si més no, tots patirem les conseqüències si no es posa remei.


Però aviam, més enllà d'aquest problema patent i evident i amb la ferma voluntat de solucionar-ho, hem d'analitzar des de l'optica ciutadana i política un encadenament d'errades que sumats a la dificultat intrínseca que conlleva formar part d'un govern tripartit, fa que els ciutadans vegin gairebé a tall d'agravadors del problema als polítics i no veuen les solucions que al cap i a la fi és el que tots volem.


Partim des d'una despenjada que ja ve de temps, primer va ser el trasvassament del Royne, ara del Segre, la gent ecosocialista (ICV-EUiA) els que teòricament haurien d'estar més conscienciats del perill que suposa aquesta sequera pel creixement econòmic del nostre pais, es demostren totalment incompetents davant una realitat que els hi està desbordant, no és només que Esquerra i nosaltres com a JERC estiguem en contra dels trasvassaments com a "modus operandi" en la lluita contra la sequera, és que necessitem solucions i no ens les estan donant.


Nosaltres com a JERC - Sant Adrià, amb tota la humilitat que podem li recomanem al senyor Francesc Baltasar que presenti la seva dimissió per la incapacitat humana que representa per ell com a Conseller de Medi Ambient i Habitatge la resolució del principal problema que avui copsa Catalunya. I li demanen també al President de la Generalitat de Catalunya, que amb conformitat amb el seu càrrec institucional accepti la dimissió si li presenta, i el cessi en cas que evadeixi la seva responsabilitat en el problema creat.


Demanem un estudi rigurós i amb claredat, fet per professionals i entesos de la matèria, per la concepció d'un pla hidrològic no només per assegurar l'aigua en aquests temps de sequera sinó que garanteixi l'abastament de mínims en qualsevol situació semblant a aquesta en un futur.


JERC - Sant Adrià