dijous, 27 de març de 2008

Pla Bolonya: Pla Fracàs


Enguany, es parla continuament de la educació i d'aquell famós informe que ens situava a la cua de l'educació europea, un dels països amb més fracàs escolar. No es que em sorprengués, però vaja de totes maneres no és pla de bon gust per ningú assabentar-se l'últim en quant a educació es refereix, dona una imatge pobre i tercermundista d'un lloc que a priori pretén ser referent a la Europa del segle XXI, està clar que sense una educació sòlida i continuada en el temps és utòpic plantejar-se aquest nou segle en clau de reptes tals com l'investigació o l'avantguarda científica al nostre país.

És veritat que formar part de la Unió Europea ha sigut un gran avenç, hem passat de ser tancats a un estat carca i rovellat a obrir-nos a un context de globalització, Europa ens ha permés fugir de la recalcitrant corda ofegadora de l'estat, ha permès modernitzar Catalunya i la seva societat, a nivells econòmics ens ha donat l'aire i l'embranzida que l'estat ens ha tret. però com tot a la vida alguna contra havia de tenir: i el camí cap a l'Espai Europeu d'Educació Superior, el que familiarment denominem els estudiant "Pla Bolonya", és si més no una contra de pes, perquè a més que canvia la mentalitat de l'estudiant li ofega, li retalla allò que a les JERC tenim com a objectiu: l'emancipació.

Parlo en qualitat d'estudiant, aquest canvi ho estic visquent en primera persona, i no estic en contra d'aquest pla ni per comoditat ni per aversió a tot allò imposat. Estic en contra perquè aquest pla, vol dir més fracàs.
Igual que hem reclamat que se'ns reconegués el nostre Dret Civil Català, igual que reclamem el nostre legítim dret a l'autodeterminació com a poble, reclamem i exposem la nostra diferència respecte a Europa i aquí les coses, la realitat, és una realitat diferent a la que existeix a Europa i això se'ns ha de reconèixer, en la pluralitat es troba la equitat.

I és que tractar-nos com a nens petits obviant la nostra reponsabilitat adulta, recordem que els universitaris som majors de 18 anys, obligant-nos a anar a classe i anant per tant en contra dels nostres processos personals de maduració, barrant-nos el pas a l'accés laboral ja que és fa impossible la combinació de totes dues coses, per tant i conseqüentment tallant les nostres expectatives d'emancipació (suma't a les dificultats que ja tenim per defecte), tot això és més fracàs i és més fracàs pels estudiants, pels professors que es troben frustrats davant d'una situació que els hi treu el mèrit i el respecte que fins ara han tingut els profes universitaris, ara són equivalents a profes de parvulari, la única diferència és l'alumnat a qui s'enfronten, perquè la metodologia en el fons són idèntiques. És fracàs pel sistema universitari català, es fracàs per la societat catalana, per Catalunya i en definitiva per Europa. És la cantinel·la de sempre, la vella cantinel·la dels lobbies econòmics, del poder subversiu. Tot plegat acabarà també afectant a aquests que ara es creuen beneficiats, perquè el fracàs els hi acabarà tacant els seus bitllets de 500 €.

Per això cal unitat, dels estudiants i de la societat catalana, en contra d'un Pla que beneficia als grans sectors econòmics i empresarials i que minva la llibertat individual i el dret a l'emancipació del jovent català. Pla Bolonya vol dir Pla fracàs, i els catalans volem ser capdavanters no fracassats.

NO AL PLA BOLONYA!

dissabte, 22 de març de 2008

Per una Esquerra que ens il·lusioni


Després de la resaca dolorosa i llarga, eterna, dels resultats electorals: ens trobem en un canvi d'actitud, un nou escenari, més enllà del brutal i "casual" linxament mediàtic que hem patit d'ençà el 9 de març, hem obert al si d'Esquerra un procés congressual que ha de finalitzar amb un nou projecte polític engrescador al partit i també amb una direcció que actuïi en conseqüència a aquest nou projecte de canvi.


Es per això que les joventuts hem de prendre part implicada en aquests canvis, sempre hem sigut un potencial molt important per al partit, prova d'això és que de les nostres joventuts han sortit persones destacades al nostre partit com: Uriel Bertran, Joan Puigcercós, Georgina Oliva, Laia Cañigueral, Pere Aragonès i segur que hem deixo molts més, però a tall d'exemple crec que és suficient. Amb això vull dir que Esquerra és el nostre partit i nosaltres els futurs integrants i polítics de la mateixa per tant hem de contribuir amb el nostre grau d'empenta, amb aquesta energia que ens caracteritza a la joventut, amb aquestes potencialitats que tenim a fer una Esquerra potent, una Esquerra amb discurs socialdemòcrata i independentista, sense complexos.


La posició i valoració de les JERC - Sant Adrià són molt clares. Volem ser unes joventuts actives i volem que el partit que representem sigui fort i cohesionat, però entenem que l'estratègia actual no s'adequa a la realitat de la societat catalana. Apostem per una nova Esquerra, on el projecte estigui per davant de les persones, on la independència de Catalunya sigui més important en l'actuació diària del partit, on la socialdemocràcia continuïi sent el nostre perfil d'actuació econòmica i social, on apostem pels valors cívics i assamblearis que propugna el règim republicà.

Volem tornar a ser Esquerra Republicana de Catalunya amb tota la implicació simbòlica que això vol dir. Tornar a ser el referent de l'Esquerra Independentista a la nostra nació.


Espero que el 15 de juny, una vegada acabat el procés i el Congrés Nacional, escrigui el principi d'un nou període il·lusionador on el referèndum d'autodeterminació, sigui l'objectiu prioritari de l'esquerra nacional independentista, on comencem el camí cap a la construcció de la majòria social per a un vot favorable a aquest referèndum. Jo confio en la responsabilitat dels polítics del partit, i la de les seves joventuts per l'elecció i construcció d'aquest nou partit que ens ha de portar a la independència, única via per tal de ser una nació com cal, per millorar la vida dels nostres ciutadans.

dijous, 13 de març de 2008

Les JERC – Sant Adrià saluden Kosova!


(Article publicat a la Tribuna del diari Independent Sant Adrià nº 53, al 7 de març 2008)


El títol és contundent i en parla molt de l’article. Però és especial, no està elegit al atzar, com suposo que li passa a la majoria de gent que escriu, i és que cap altre partit polític ni cap altre organització juvenil política a Sant Adrià del Besòs, fora d’Esquerra i les seves joventuts, reconeix el nou estat constituït al si de la Unió Europea i amb supervisió de la mateixa. Si més no convido als partits que si que han mostrat interès en el nou estat, i que s’han predisposat a fer una moció al Parlament de Catalunya a favor facin el mateix a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, comptaran amb el nostre recolzament públic.

La vergonya m’envermelleix les galtes, un estat que es considera democràtic no pot donar la esquena a la democràcia en estat pur. Ja sabem tots que Catalunya no es Kosova, ens ha quedat força clar, però també sabem que el que ha fet Kosova és un gest democràtic guanyant un referèndum popular i amb això no es pot dubtar. Si tant creiem en l’Estat de Dret, és legítim vist des d’un punt de vista del dret internacional, fer un referèndum d’autodeterminació, per tant els espanyols haurien de fer un exercici de democràcia i dret internacional i aprendre que la legalitat no és allò que un vol que sigui sinó allò que marca la llei.

Ni la França més jacobina, ni els neoliberals americans, ni Regne Unit ni Alemanya s’han oposat a la nova constitució d’aquest petit estat, Espanya demostra un terme que utilitzo sovint per referir-me al règim polític espanyol que és la pseudodemocràcia, és la cara bonica davant la comunitat internacional i la cara lletja i amargada quan ha de fer passos o deixar palès que la democràcia no és qüestionable a l’Estat. Espanya s’alinea ideològicament amb països tals com Rússia, Sèrbia o Rumania on el comunisme dictatorial ha sigut tònica general en els darrers temps, sincerament mai he volgut formar part d’aquest Estat, per això sóc independentista, però es que ara no només és això sinó que a més sento vergonya aliena dels espanyols perquè penso que segur que algun espanyol de bo n’hi deu haver i és injust que internacionalment siguin vistos com la vergonya del primer món, però ja s’ho faran.

Molta gent en parla de la lectura en clau de política interna, i això em sembla encara més greu. Condicionar la teva política exterior o demostrar simplement com la resta de països europeus que la democràcia és el règim polític que ha d’imperar als nostres temps, al que passi dins de casa teva em sembla greu. I sincerament em fa por, em fa por que l’unitarisme i centralisme tipicament borbònic tanqui portes a la democràcia, a un dret tant humà com el de la vida com és el dret d’autodeterminació dels pobles.

Per tant com a representant de la meva formació política, puc dir que Esquerra Republicana de Catalunya i JERC - Sant Adrià, saludem l’independència de Kosova i volem transmetre el nostre sentiment d’ànim i recolzament a totes les nacions oprimides europees: Euskadi, Escòcia, Flandes, Còrsega, etc. Per tal que més d’hora que tard esdevinguem els estats independents que volem ser.

Rubèn Arenas i Garcia

Portaveu - JERC Sant Adrià

dimarts, 11 de març de 2008

La construcció d'una nova Esquerra


Les JERC - Sant Adrià ens hem volgut fer ressó del comunicat d' Esquerra Independentista, ja que és força evident que aquesta fornada de gent jove i preparada serà qui ajudi amb gran part amb el seu discurs a la reconstrucció d'aquesta Esquerra que avui dia post-electoral sembla un partit arruïnat en el sentit de la decepció moral que es percep a nivell general.


Hem de reconèixer que no són bons resultats, i que demostra que hi ha una errada en l'elecció de l'estratègia, no passa res, som humans i també ens equivoquem, diuen que rectificar és de savis, ens trobem davant d'un moment crucial per aquests esdeveniments i el partit haurà d'estar a la alçada. On trobem els principals focus de pèrdua de vots? El bipartidisme que ha copsat aquesta campanya, amb el cara a cara, amb la tensió que generen els mitjans envers els dos grans partits estatals i a això li hem de sumar els missatges de por que el PSOE ha difós, com per exemple: "Si tu no hi vas, ells tornen", es obvi que amb aquesta mena de missatges fa que la gent utilitzi el PSOE com a vot útil, mal menor dit d'altra manera, per aturar al PP. D'altra banda, la subhasta de la qual hem sigut espectadors ha sigut una demostració de la falta d'arguments amb la qual es troben els dos partits, PP i PSOE, que a la fi són el mateix, des de l'òptica catalana...ja ho deia en Josep Plà: "El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres". Si fas un còctel amb tot això dona la pèrdua de 5 diputats per part d'Esquerra.


Creiem que la sortida del conseller de Governació i Secretari General del partit, Joan Puigcercós, ha de servir per organitzar el Congrés amb tota normalitat i expressar la nova realitat després d'aquest, sota el meu punt de vista catalanista, fatídic 9 de Març. Les JERC com a joventuts del partit volem que s'iniciin els processos congressuals que calgui per tal de tornar a dur al partit cap a la majòria social que necessitem per exercir el nostre dret d'autodeterminació com a poble.


Tot i això, us animem a continuar creient en el nostre projecte, uns Països Catalans lliures són posibles si cadascú de nosaltres confia en aquest projecte que més enllà de les persones i dels resutats té com a objectiu la construcció d'una societat més justa i equitativa dintre d'un marc d'independència, garant d'aquesta societat cohesionada.


Volem també donar les gràcies a tots els joves que per primer cop exercien el seu dret a vot, perquè tenim constància que molts d'ells dipositen la seva confiança en nosaltres i creiem que mereixen ser escoltats i tractats com a ciutadans de 1ª, per això, seguim estant a la disposició de tot el jovent per tal de contribuir a la millora de la vida en la mesura del possible.


Pe tot això, visca les JERC! Visca Esquerra! I visca Catalunya lliure!

Comunicat de premsa d'Esquerra Independentista


El 9 de març constata l’esgotament d’un cicle polític del catalanisme i la necessitat d'un canvi a ERC, i certifica la defunció d’una etapa marcada pel pactisme a la baixa amb Espanya i el “peix el cove”, que ja es va comprovar amb l’elaboració i les retallades del Estatut del 2006. Avui s’obre irremeiablement una nova etapa per afrontar els reptes nacionals, trobar les solucions i fer els canvis per enfortir i rellançar entre totes i tots l’independentisme.


Des d’Esquerra independentista ens felicitem pel treball, la constància i l’honestedat que els militants d’Esquerra Republicana de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya hem demostrat durant aquesta campanya en la defensa de l’ideari independentista, d’esquerres i republicà. Som un gran partit, amb la millor gent i un gran futur per endavant. També volem felicitar als nostres candidats i candidates per la feina feta en aquesta dura campanya, i felicitem molt especialment a Joan Ridao.


Hem de ser honestos, l'any 2003 es marcàvem com a objectiu 1 milió de vots, i en canvi hem perdut centenars de milers de vots dilapidant un important capital polític. En menys de 5 anys s’ha perdut la il·lusió i la confiança dels nostres votants que en la majoria de casos s’han quedat a casa. Alhora, les enquestes assenyalen un augment continuat de l’independentisme que s'ha visualitzat en les massives manifestacions del 18 de febrer del 2006 i l’1 de desembre de 2007. La prohibició i la convocatòria de recollida de signatures pel dret a decidir aquest 9 de març impulsat per la Plataforma pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés amb el suport de moltes catalanes i catalans és la prova del cotó d’una paradoxa; l’independentisme creix i Esquerra baixa.


Una altra objectiu de la direcció d'ERC era prendre vots al PSC mentre que la realitat és que el PSC creix o es manté i nosaltres no parem de baixar. Es demostra equivocada l’estratègia actual d’Esquerra Republicana. Voler fer bo al PSOE i reforçar el PSC a les institucions és alimentar una lògica centralista on els Països Catalans sempre hi sortirem perdent. Aquestes eleccions també posen en evidència que el discurs i la imatge de governabilitat per si sola no aporta vots si no va acompanyada d’ambició política i saber fer al govern. La governabilitat per la governabilitat, sense capacitat real de bastir estructures d’estat, sense possibilitat legal d’afrontar les reformes necessàries per tirar endavant el país, sense el finançament adequat ni les competències, està passant factura a l’independentisme parlamentari.


Esquerra independentista ja va fer públic el novembre del 2007 la seva voluntat de portar fins al Congrés Nacional les propostes per un canvi de rumb a Esquerra Republicana. Així mateix, impulsarem una candidatura de canvi al proper Congrés. Ara ens toca a tota la militància -sense ressentiments, inclusivament i mirant endavant-, aportar solucions i confrontar projectes. El país ens ha enviat un missatge exigint-nos que marquem un nou rumb, un full de ruta clar, cap a la independència i el benestar. Perquè és més possible i necessari que mai. Horitzó, llibertat.

divendres, 7 de març de 2008

Al terrorisme, democràcia

La campanya ha acabat abans d'hora degut al terrible atemptat contra el ex-regidor del PSE a Mondragón, Isaias Carrasco, perpetrat per la banda terrorista ETA.

Des de les JERC - Sant Adrià volem condemnar explicitament aquest atemptat i demanar al nou govern de l'estat que no s'abandoni cap via per tal d'acabar amb el terrorisme, aquest atemptat demostra que la via del diàleg ha de ser una via a contemplar si veritablement volen la fi del terror a Euskadi.

Ho diem amb perspectiva històrica ja que al setembre del 2000 a Sant Adrià també vàrem vivir un atemptat d'aquestes característiques i sabem quines són les conseqüències familiars i personals que comporten la mort d'una persona.

Nosaltres estem per la independència d'Euskadi i també per la de Catalunya però entenem que hem de seguir les regles de joc, hem d'apostar per la democràcia i la veu del poble com a única arma per assegurar-nos un futur estat sense lacres ni temors del passat, volem que la societat resultat estigui cohesionada i no fracturada com està a Euskadi.

Demà passat, 9 de març, en record d'aquest mort i de tots els que ja han patit la violència d'ETA hem d'anar a les urnes i apostar per un independentisme pacific. Anem a votar sense complexos, amb ganes i votem sense por a l'independentisme democràtic.

JERC - Sant Adrià

dimecres, 5 de març de 2008

Que no t'enganyin. Tria independència


Avui hem fet la encartellada a Sant Adrià dels cartells de campanya, i ens hem adonat que en 4 dies haurem de tornar a fer el que diuen la festa "democràtica", ja sabem de la pseudodemocràcia espanyola però bé de tota manera, en aquestes eleccions Catalunya i els catalans ens hi juguem molt.


Hem de pensar que en aquesta legislatura està en joc la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) en la qual si hi posem embranzida i tenim un paper decisiu podem arrosegar al catalanisme polític cap a la nostra posició, el concert econòmic.


Una possible retallada de l'Estatut, aprovat pels catalans, pel Tribunal Constitucional, la reacció no serà igual si tenim una força determinant i amb capacitat de condicionament que sense, ja que les altres forces que es diuen nacionalistes n'intentaran treure profit electoralista i benefici propi d'una situació humiliant per la democràcia a Catalunya.


La publicació de les balances fiscals ho tenim com a condició sine qua non per recolzar la investidura d'en Zapatero, mentre que entre altres forces també ho diuen però ja sabem de la seva poca credibilitat i que no serà el mateix perquè el seu xec és en blanc i ho pot cobrar qualsevol dels dos partits.


Per tot això, i sobretot perquè volem la independència. Només la volem per fer dels catalans, uns ciutadans de 1ª d'acord amb el nostre pais.


Votem Esquerra! Les JERC - Sant Adrià ho tenim clar.


Vull adreçar-me avui molt especialment a una noia que ens ha estat ajudant a encartellar, és resident a Barcelona per qüestions d'estudis però hi viu normalment a Mallorca.
Moltes gràcies de nou, avui Mireia et dediquem sa foto, perquè volem sa independència des Països Catalans!


Rubèn Arenas i Garcia

Portaveu JERC - Sant Adrià

dilluns, 3 de març de 2008

Les JERC- Sant Adrià sol·licita el reconeixement de Kosova


Les JERC - Sant Adrià de Besòs ha presentat conjuntament amb Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Adrià la sol·licitud d'admissió a tràmit d'una moció a favor del reconeixement del nou estat dins del si de la Unió Europea i amb la supervisió de la mateixa.


Creiem que després de la pèsima actuació de l'Estat negant el reconeixement oficial d'un estat que es declara independent sota la supervisió de la Unió Europea i amb problemes bèlics anteriors que demostren la necessitat d'independència, hem d'arrosegar als Ajuntaments catalans a desmarcar-se d'aquesta actuació i aprovar mocions de reconeixement al Kosovo, a fi d'esperar que s'aprovi la proposta de moció presentada al Parlament de Catalunya i fer pressió sobre el Congrés dels Diputats perquè també ho acabi aprovant, fent ús de la sobirania del poble, principi inalienable de la democràcia.


Volem també expressar la nostra indignació per la alineació de l'Estat amb països tan democràtics com Sèrbia, Rússia o Xina, es la mostra del terme que jo utilizo habitualment per referirme al sistema democràtic espanyol: pseudodemocràcia.